La Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project ha participat en la seqüenciació del genoma de la sargantana balear, una espècie amenaçada endèmica de les Illes Balears
La revolució genòmica actual ha propiciat la creació de consorcis internacionals com l’Earth BioGenome Project (EBP), nascut amb l’objectiu comú de seqüenciar aproximadament dos milions de plantes, animals, fongs i organismes unicel·lulars eucariotes.
Des de la Iniciativa Catalana per a l’EBP (CBP), liderada per l’Institut d’Estudis Catalans, es treballa amb l’objectiu de contribuir a aquest gran catàleg internacional amb l’estudi d’espècies d’interès en els territoris de llengua catalana.
Durant la primera fase del projecte s’ha prioritzat la seqüenciació dels genomes de les espècies endèmiques i amenaçades, com és el cas de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), que tot just s’acaba de publicar. Espècie cofinançada amb la Primera convocatòria de seqüenciació de genomes de les espècies eucariotes del territori català.
La sargantana balear, molt similar a la sargantana de les Pitiüses ―que s’ha convertit en el símbol turístic d’Eivissa i Formentera―, és una sargantana endèmica de les Illes Balears que actualment viu en 43 poblacions aïllades, distribuïdes entre l’arxipèlag de Cabrera i diversos illots que envolten Menorca i Mallorca.
La pressió humana, el constant augment del turisme i els depredadors introduïts a les illes han portat l’espècie a ser catalogada com a amenaçada per la IUCN (https://www.iucnredlist.org/species/17795/7481971).
Es tracta d’un estudi amb participació internacional liderat per la Jèssica Gòmez del CNAG-CRG i la Laura Baldo del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Departament de Biologia de la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat Pompeu Fabra i la Unitat de Demografia i Ecologia Animals (IMEDEA, CSIC-UIB). Tots ells han contribuït a obtenir l’assemblatge d’alta qualitat a escala cromosòmica i l’anotació del genoma de la sargantana balear.
Els resultats d’aquesta investigació revelen que aquesta espècie és un gran sistema de model insular per a estudis ecoevolutius, així com un objectiu desafiant per als seus plans de gestió i conservació. D’altra banda, s’ha trobat una substancial similitud en la mida, les mètriques d’anotació i el contingut repetitiu amb el genoma de la sargantana roquera (Podarcis muralis), tot i la seva divergència evolutiva fa uns 18-20 milions d’anys.
Laura Baldo, coautora de l’estudi (de la Universitat de Barcelona), destaca la importància de la recerca de biologia i biodiversitat: «El genoma de la sargantana balear és una gran eina per a avaluar l’estat actual d’aquesta espècie i la seva resiliència demogràfica, i també per a proposar polítiques de conservació, atès que ens permet respondre a algunes preguntes sobre quina serà la possible dinàmica d’aquestes poblacions en els pròxims deu anys i quines són les eines funcionals de què disposen per a fer front a pressions selectives presents o futures».
Trobareu tots els detalls a l’article científic «Chromosome-level genome assembly of Lilford’s wall lizard, Podarcis lilfordi (Günther, 1874) from the Balearic Islands (Spain)», publicat a la revista DNA Research.