Andorra Recerca + Innovació coordina un projecte per a conèixer les papallones andorranes i la seva adaptació al medi des del 2005. Aquest projecte ha permès detectar seixanta espècies, un 20 % de les quals estan en regressió. Algunes causes són ambientals, però també n’hi ha d’humanes. Dues d’aquestes espècies, la coure violeta i la lleonada de muntanya, ambdues en regressió, participen en un altre projecte de seqüenciació del genoma, que serà clau per a conèixer-les encara millor i establir plans de conservació.
L’investigador Manell Niell, d’Andorra Recerca + Innovació, explica que «el genoma és el llibre d’instruccions per a construir l’ésser viu. Coneixent aquest genoma, podem conèixer quines adaptacions tenen els organismes en el medi ambient en el qual es troben». Afegeix que «en el cas d’espècies amenaçades, el que passa és que les poblacions disminueixen molt. En haver-hi pocs individus, hi ha més probabilitat que hi hagi consanguinitat i una malaltia, que podria ser rara, pot expandir-se dins la població. Gràcies a aquesta genòmica, podem arribar a saber quines potencials malalties poden tenir i saber si es presentarà un declivi en aquesta població a causa d’aquesta consanguinitat o malalties potencials».
La seqüenciació es realitza al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), de Barcelona, que està vinculat al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i que compta amb una tecnologia més avançada per a poder fer aquests processos. Aquests genomes formen part del projecte europeu European Reference Genome Atlas (ERGA), que s’integra dins un estudi a escala mundial que rep el nom d’Earth Biogenome Project.
En relació amb les possibilitats que ofereix estudiar el genoma, Montserrat Corominas, una de les responsables del projecte ERGA i catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona, explica que, per exemple, pot ajudar a fer una millor conservació d’espècies. Pel que fa a la modificació d’espècies, aclareix que tot i que «a la gent li pot fer por, fa molts anys, des que es coneix l’agricultura, que les espècies s’han anat modificant. Ara hi ha tecnologies noves de modificació que, per a fer-les servir de manera correcta, és necessari conèixer el genoma de les espècies».
També ressalta que seqüenciar el genoma del màxim d’espècies possibles permet aportar «un nivell més d’informació, que ajudarà a prendre decisions (com ara a l’hora de definir quina ha de ser la política de preservació d’aquestes espècies)». En aquest sentit, matisa que tenir la seqüenciació d’un genoma no és profitós, sinó que el gran repte, en el qual ja s’està treballant a escala mundial, és aconseguir tenir-lo del màxim d’espècies possibles per tal de poder-les comparar i de poder conèixer a fons el comportament, l’adaptació i l’ajuda que necessita cadascuna. Corominas afegeix que aquest estudi ben segur permetrà aportar molta més informació que la que té la ciència actualment.
Clica aquí per visualitzar el videoreportatge d’Andorra Difusió.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares – Nil Forcada