Un estudi realitzat en el marc del Catalan BioGenome Project ha aconseguit l’assemblatge i anotació del primer genoma de referència a nivell cromosòmic del corall vermell (Corallium rubrum), una espècie clau dels ecosistemes mediterranis que es troba en una situació crítica a causa de la sobreexplotació i l’escalfament global. Aquest avenç representa un pas decisiu per a la seva conservació.
El corall vermell és un octocoral formador d’hàbitat, amb un paper fonamental en els ecosistemes bentònics del Mediterrani i les aigües atlàntiques adjacents. Pertany a Octocorallia, un clade divers dins dels cnidaris que inclou més de 3.500 espècies, i que és el grup germà dels Hexacorallia (coralls durs com els esculls de Scleractinia). Tot i compartir moltes característiques ecològiques amb aquests últims, els recursos genòmics disponibles per als octocoralls són escassos. Fins ara, menys de l’1% de les espècies d’octocoralls han estat seqüenciades, i la majoria pertanyen a l’ordre Malacalcyonacea, deixant un buit de coneixement en altres grups, com Scleralcyonacea, al qual pertany el corall vermell.
L’espècie s’enfronta a dues amenaces principals: la sobreexplotació per a joieria, amb un mercat que supera els 1.000 €/kg, la qual ha provocat una recol·lecció intensiva i, sovint, furtiva; i les onades de calor marines, que han causat episodis de mortalitat massiva en milers de quilòmetres de la costa mediterrània durant les darreres dècades.
A causa del seu creixement lent, baixa connectivitat poblacional i limitada capacitat de resiliència, aquestes pressions han provocat un fort declivi demogràfic, generant incògnites sobre la seva trajectòria evolutiva i subratllant la necessitat urgent d’estudis de genòmica de conservació.
L’assemblatge i anotació d’aquest genoma permetrà una millor comprensió de la història evolutiva del corall vermell, així com de la seva diversitat genètica i dels processos que han modelat la seva estructura poblacional. Amb un genoma complet i ben caracteritzat, els científics podran analitzar amb més precisió els mecanismes d’adaptació de l’espècie a l’estrès ambiental.
Aquest estudi també tindrà implicacions directes en la gestió i protecció de l’espècie. Conèixer la seva diversitat genètica i el seu historial demogràfic facilitarà el desenvolupament d’estratègies de conservació més precises, millorant la gestió de les àrees protegides i les polítiques de regulació de l’extracció. A més, la informació genòmica serà fonamental per a futures investigacions sobre la connectivitat entre poblacions i la seva capacitat de recuperació davant les amenaces actuals.
Podeu llegir l’article complet a: https://academic.oup.com/gbe/article/17/2/evae253/8004853