Els genomes de referència d’alta qualitat d’espècies no model poden beneficiar la conservació.
Aquests genomes es poden utilitzar per a la delimitació més refinada d’espècies, la filogeografia, els estudis poblacionals, el rescat genètic o, fins i tot, la resurrecció d’espècies extintes.
Abordar la pèrdua de biodiversitat és un problema complex que requereix solucions integradores. La genòmica pot ser un component important de la gestió de la conservació. És urgent que es produeixin genomes de referència d’alta qualitat, així com la criopreservació, primerament, de cèl·lules d’espècies amenaçades i, seguidament, de la resta d’espècies. L’espera de millores tecnològiques o canvis de polítiques o resultats posen en perill les espècies.
La coordinació entre científics i altres parts interessades és important, especialment per a l’accés i el benefici compartit de mostres i la informació digital resultant (seqüències) amb els pobles indígenes i les comunitats locals. Els genomes per si mateixos —fins i tot, si són complets i lliures d’errors— no poden abordar plenament la sisena extinció massiva en curs; tanmateix, són avantatjosos per a la gestió i el seguiment juntament amb altres estratègies. Aquest és el cas de dues espècies en perill crític d’extinció: el kàkapo (Strigops habroptilus) i la marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus), les quals s’han beneficiat de la informació clau que ha aportat la seqüenciació del seu genoma.
Llegiu aquí l’article complet publicat a la revista Science.